La imatge:
Una certa analogia entre la meditació i l’alimentació.
L’explicació:
L’acció de meditar sigui prestant atenció en un objecte, a la respiració, a una qualitat, implica un silenci interior i aleshores els pensaments i sentiments van apareixent i desapareixent, les idees i les revelacions venen en la mesura que primer el meditador hagi treballat en la puresa i també sàpiga centrar l’atenció en llum. Sí, cal fer els deures perquè el mestre se senti motivat per donar-nos més coneixement i saviesa. Doncs per rebre revelacions cal també fer els deures, és a dir, posant en pràctica les ensenyances rebudes i prestant atenció en la qualitat en què un vol meditar.
Cal emetre una voluntat, una direcció justa i desinteressada per aleshores rebre revelacions, intuïcions, és a dir, que va rebent un tipus d’informació que va més enllà de la conceptualització i va veient l’arrel del funcionament de moltes coses, va descobrint la claredat.
Quan la persona menja pot estar pendent dels seus pensaments i sentiments i aleshores deixa de prestar atenció en el menjar de manera que no ho aprofita. És la mateixa sensació de descontrol mental que li succeeix amb la persona que medita quan no presta atenció el seu objecte de meditació i s’identifica amb els pensaments i sentiments concrets i ordinaris. En canvi, si un fa del acte de menjar com un acte de meditació sagrada, amb una actitud de silenci important, dirigint l’atenció amb els aliments amb un sentiment d’agraïment i un pensament de saviesa sobre la seva formació aleshores el gaudiment i l’aprofitament de l’energia és intens.
L’exercici:
Cada vegada que menges, recorda la imatge de la persona que medita i fes de l’alimentació un acte més de meditació, un treball en què t’oblides del teu ego convencional sorollós i egocèntric per traslladar-te en l’ego silenciós i heliocèntric. Aleshores aquesta activitat serà beneficiosa i serveix per anar governant poc a poc la ment.
Salut!
orienta.cat 